|
|
 |
Notícies i Novetats
26/07/2010
Reforçant la democràcia i la justícia social a la regió euromediterrània: el paper de la cooperació política
La Fundació Rafael Campalans i la Fundació Friedrich Ebert can collir el passat divendres, 23 de juliol, en el marc del WOCMES Barcelona 2010, un fòrum de fundacions i organitzacions socialistes i progressistes de l’espai euromediterrani, amb l’objectiu de debatre sobre el paper de la cooperació política i dels seus efectes en la democratització i el procés de reforma política a la regió, així com en la prosperitat i la justícia social.
Aquest debat vol relacionar el desenvolupament i la millora de la qualitat democràtica (llibertats civils, drets polítics, etc) amb l’increment de la justícia social a la regió i, amb aquest objectiu, vam organitzar el seminari “Reforçant la democràcia i la justícia social a la regió euromediterrània: el paper de la cooperació política”, que es va articular al voltant de tres sessions.
(Foto: Jordi Play)[+]
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 17/06/2010 |
Rocío Martínez-Sampere: “Totes les polítiques han de poder ser replantejades”
|
|
La portaveu d’Economia i diputada del Grup Socialista-CpC al Parlament de Catalunya, Rocío Martínez-Sampere, ha destacat “el reformisme com un valor inherent del socialisme democràtic, però no exclusiu”, perquè, ha recordat, ”també hi ha esquerra conservadora”.
Durant la seva intervenció en la conferència “Sectors estratègics: construint el futur”, celebrada en el marc de la presentació del llibre Reformes més enllà dels tòpics: Com pot Catalunya sortir reforçada de la crisi, Martínez-Sampere ha insistit en la “necessitat de posar en marxa una agenda reformista potent i ambiciosa, també en temps de crisi”, i ha reivindicat que “totes les polítiques, totes, puguin ser replantejades”. La diputada socialista ha elogiat el llibre editat per la Fundació Rafael Campalans com “un exemple de reivindicació del valor del canvi” perquè, ha subratllat, “el debat de les reformes no es pot deslligar del debat dels valors”.
Foto: Jordi Play[+]
|
|
|
| 04/06/2010 |
José Montilla: “L’esquerra no pot permetre’s el luxe de quedar-se en la indefinició: ha de visualitzar l’horitzó i traçar el camí per arribar-hi”
|
|
El President de la Generalitat, José Montilla, ha estat l’encarregat de cloure la jornada “What’s next? Next left”, organitzada avui per la Fundació Rafael Campalans. El President s’ha lamentat de l’”europessimisme dels darrers anys, un sentiment que ha generat dubtes també dins els corrents de socialisme democràtic europeu”. Segons Montilla, “la socialdemocràcia ha de ser capaç de pensar i assimilar els canvis que s’esdevenen, per trobar resposta als .reptes que se’ns plantegen”.
Per al President de la Generalitat, “l’esquerra no pot permetre’s el luxe de quedar-se en la indefinició: ha de visualitzar l’horitzó i traçar el camí per arribar-hi, fugint de la precipitació i de l’emmirallament, escapant del bloqueig i sent operatius”. Montilla ha recordat que “el socialisme és un moviment gradual i progressiu, que dialoga amb les velles i noves tradicions i que és capaç d’acceptar nous punts de vista”.
[+]
|
|
|
|
|
| 26/05/2010 |
Raimon Obiols: “Els europeistes tindrem futur si sabem mirar enrere i ser capaços de valorar els avenços que hem aconseguit”
|
|
|
La Fundació Rafael Campalans, juntament amb l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, va presentar el passat 25 d’abril el llibre Europa en tiempos de cólera de Pau Solanilla, assessor executiu del Gabinet del Secretari d’Estat per la Unió Europea.
L’acte va ser introduït pel director de la Fundació, Albert Aixalà, que va alertar que “ja fa molts anys que parlem de desafecció a Europa, i el problema és que va a més” i que “hem passat de la malaise européenne a la còlera”. Teresa Carreras, presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, va fer al·lusió a la referència literària del títol de la publicació, i va insistir en la necessària reflexió sobre quina Europa tenim i quina volem, en un moment de “divorci entre institucions i ciutadania”.
Foto: Jordi Play[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
| 09/04/2010 |
Tal com ho vaig viure (1927-1958), de Joan Reventós
|
|
La Fundació Rafael Campalans va presentar el llibre Tal com ho vaig viure (1927-1958), de Joan Reventós, un fragment de memòria personal que, en termes cronològics, abasten el període que va del seu naixement a la Casa de les Punxes de Barcelona, fins a 1958, any marcat per la seva detenció per la policia franquista.
Isidre Molas, president de la Fundació Rafael Campalans i del PSC, es va referir a l’”excepcionalitat d’un llibre que constitueix un magnífic instrument per conèixer el perfil humà de Joan Reventós, i que en un futur esdevindrà una eina molt útil per als historiadors”. Molas va subratllar que “el catalanisme de Reventós era un catalanisme humanista, laic, tolerant, fet sempre des de l’esforç i l’exigència”, i va elogiar que “va posar per davant el triomf dels seus ideals polítics, sempre al servei de Catalunya, per sobre del seu interès personal”.
(Foto: Jordi Play)[+]
|
|
|
|
|
|
|
| 11/03/2010 |
Pasqual Maragall. Sense protocol
|
|
La Fundació Rafael Campalans va presentar el llibre d’imatges de la fotògrafa Pepa Álvarez Pasqual Maragall. Sense protocol, una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors a la seva arribada al Palau de la Generalitat.
Isidre Molas, president de la Fundació Rafael Campalans i del PSC, va ser l’encarregat de presentar l’acte, tot elogiant tant la feina de l’autora, Pepa Álvarez, com del personatge protagonista del llibre, el president Maragall. Molas va recordar que “Maragall ha sabut expressar en el terreny de la política la tendresa, la proximitat, el veure en l’acció pública l’alegria, sabent conjugar perfectament tradició i modernitat”. Per al president de la Fundació, tots els ideals es plasmen perfectament a les pàgines del llibre.
[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 02/12/2009 |
Articles recomanats de la revista
|
|
De la secció Idees de la revista número 21 destaquem, en primer lloc, l’article de Joan Rodríguez sobre el finançament dels partits polítics, tema de plena actualitat el darrer mes. D’altra banda, creiem oportuna recomanar la reflexió de Marisol Rodríguez, catedràtica d’Economia de la UB, sobre la reforma sanitària plantejada pel president dels Estats Units, Barack Obama. Francesc Amat, investigador a la Universitat d’Oxford, fa una anàlisi sobre la situació actual del laborisme anglès; i Ferran Pedret, advocat i secretari d’Acció Política del PSC-Barcelona, avalua el debat sobre justícia de menors, l’eficàcia de la llei i el sistema penal. Per últim, l’historiador Joaquim Coll relata els prejudicis ideològics i les conveniències polítiques en l’assassinat de Ferrer i Guàrdia.[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 28/07/2009 |
Fernando Vallespín: “La desafección no es coyuntural, sino que viene de un cambio cultural profundo”
|
|
Fernando Vallespín és catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), on ha exercit gairebé tota la seva carrera acadèmica i on ha ocupat càrrecs com el de vicerector de Cultura, o la direcció del Departament de Ciencia Política. Expert en teoria política i en pensament polític, ha estat professor visitant a les universitats de Harvard, Frankfurt, Heidelberg,Veracruz i Malàsia. Entre les seves obres principals figuren els llibres Noves teories del Contracte Social, El futur de la política, i l’edició d’Història de la Teoria Política en sis volums.
Fernando Vallespín ens rep al seu despatx de la UAM, envoltat literalment de llibres, per conversar llargament a l’entorn de l’actualitat política espanyola i, sobretot, de la sensació de desafecció que es desprèn dels resultats de les eleccions europees del mes de juny.Vallespín és taxatiu des de l’inici de l’entrevista: sí, hi ha desafecció; i és una desafecció que transcendéis les peculiaritats nacionals.
Cliqueu aquí per accedir a l’entrevista a Fernando Vallespín.[+]
|
|
|
|
|
|
| 27/07/2009 |
A voltes amb la desafecció
|
|
Un fantasma recorre la nostra democràcia, el fantasma de la desafecció. Des de fa temps que aquest concepte s’utilitza per designar un sentiment col·lectiu, una actitud multiforme, a mig camí entre els distanciament, la ràbia continguda, la indolència i el cansament envers la política. Aquesta diversitat fa molt difícil la detecció del fenomen a través d’enquesta. Tant sols se’n obtenen visions parcials, ombres d’un fantasma que no es deixa atrapar.
Potser la manifestació més evident del fenomen es produeix mitjançant l’abstenció electoral, però fins i tot en aquest cas les interpretacions difereixen. L’abstenció també és una realitat multiforme a la que cadascú pot donar una interpretació diferent. Tot i que sembla indiscutible que l’abstenció electoral hagi crescut en el darrer cicle electoral, les raons d’aquest increment i la seva possible durada en el temps són elements oberts al debat.
En aquest número, FRC ha volgut abordar el tema de la desafecció des de diferents perspectives. Primer, des d’una visió teòrica, que dóna el catedràtic Fernando Vallespín en una extensa entrevista i el professor de Filosofia José A. Pérez Tapias en un article. Però també des de la vessant més empírica, ja sigui en l’anàlisi dels elements de la desafecció, com ho fan Àngels Pont, Carlos Clavero i Luciano Miguel en els seus articles, com des de l’estudi de l’abstenció electoral, que analitza Núria Garcia en el seu text. (Extracte de l’editorial de la revista)[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 18/06/2009 |
Construint l’Espanya Federal
|
|
La Fundació Rafael Campalans, la Fundació Catalunya Segle XX1, i la Fundació Nous Horitzons van organitzar el passat 2 de juliol una taula rodona per parlar del federalisme, del seu ideari i de les implicacions que tindria per Espanya la seva posada en marxa. L’acte, presentat i moderat per Pere Almeda, coordinador de Gestió de la diversitat de la Fundació Catalunya Segle XXI, va servir per analitzar el federalisme des de totes les seves vessants: des de la ideològica del president del PSC i de la Fundació Campalans, Isidre Molas, a la més infrastructural, del professor titular de Geografia Urbana a la Universitat de València, Josep Vicent Boira.[+]
|
|
|
|
|
|
| 09/06/2009 |
Dones polítiques i mitjans de comunicació
|
|
La Fundació Rafael Campalans va organitzar, el passat 6 de juny, el seminari “ Dones polítiques i mitjans de comunicació”, amb la intervenció de l’assessor en comunicació i consultor polític, Antoni Gutiérrez-Rubí, que va posar l’accent en la molta feina que encara queda per fer per poder parlar d’igualtat en molts àmbits de la política.
Així, l’expert en comunicació va voler evidenciar, amb exemples a nivell català, estatal, europeu i internacional, que “tot i que hi ha lleis que busquen afavorir la igualtat, n’hi ha moltes que no es compleixen”.
[+]
|
|
|
|
|
|
|
| 02/06/2009 |
Un món hiperurbà
|
|
|
|
Segons les dades oficials de les Nacions Unides, el 1900 només un 16% de la població mundial vivia en ciutats. Cinquanta anys més tard, aquest percentatge havia crescut fins al 26%. Aquest any s’ha superat el 50%, és a dir, més de la meitat de tota la població mundial viu en ciutats.
Més enllà de la fita, aquesta dada és la resultant d’un procés d’urbanització creixent que afecta tot el món, i que és especialment fort en els països en vies de desenvolupament. En només cinquanta anys, el percentatge de població urbana s’ha doblat, en una evolució accelerada que en molts casos no ha pogut ser digerida, i que és a l’arrel de molts dels fenòmens de degradació, marginalitat, contaminació i pobresa que assolen les megalòpolis mundials. (Extracte de l’editorial de la revista)
[+]
|
|
|
|
|
| 01/06/2009 |
Contra la crisi, reformes
|
|
El secretari general del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, Antoni Fernández, apunta en el seu article quines són les reformes que s’han de dur a terme per enfortir a llarg termini l’economia catalana i espanyola. Per l’autor, la crisi és, sens dubte, una oportunitat per reinventar el país. A més, Helena Royes, assessora del ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, repassa en el seu article els avenços en matèria de R+D+I que hi ha hagut en els anys de govern Zapatero, que ha apostat per la innovació, la competitivitat i la modernitat.[+]
|
|
|
|
| 14/05/2009 |
El conseller Ernest Maragall, a la London School of Economics
|
|
La Fundació Rafael Campalans, juntament amb el Centre Cañada Blanch de la London School of Economics (LSE) va celebrar, el passat 14 de maig, una conferència amb el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall.
L’acte, que duia per títol “Decentralizing Education in Spain and Catalonia: Opportunities and challenges”, va ser presidit pel professor Paul Preston, i introduït pel director de l’Avui, Toni Cruanyes, que va recordar el lema “Educació, educació, educació” de Tony Blair per començar a parlar de la determinació del conseller Maragall per aconseguir una bona Llei d’Educació per a Catalunya.[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 03/05/2009 |
“La voz pública de las mujeres”, de M. Dolors Renau
|
|
Icaria editorial i l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona presenten el llibre “La voz pública de las mujeres”, de M. Dolors Renau, sobre la incidència de les dones en la política actual. L’autora considera que l’absència de les dones en la vida pública ha tingut greus conseqüències per al desenvolupament humà, i denuncia que el seu forçat silenci és, no sols una injustícia, sinó que ha promocionat una única concepció d’allò que constitueix l’ésser humà, quins són els seus valors, la seva cultura, i les seves prioritats.
A l’acte de presentació, que es farà dimecres, 6 de maig, a les 18h, a l’Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 6, de Barcelona), participaran:
Sara Berbel, directora d’Igualtat d’Oportunitats del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
José M. Ridao, diplomàtic i escriptor
M. Dolors Renau, autora del llibre
Presenta: Imma Moraleda, diputada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona [+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 04/03/2009 |
L’inici d’una nova era
|
|
|
Estem assistint al naixement d’una nova era. Davant dels nostres ulls, el vell paradigma que ha governat no només les polítiques sinó el discurs ideològic dominant en els darrers trenta anys, va caient pedra a pedra. Neoliberalisme, escola de Chicago, postmodernisme, final de la Història, “reaganomics”... Tot allò que ha construït el món des de finals dels anys setanta del segle passat, i que possiblement va assolir el seu zenit amb la caiguda del mur de Berlín i l’emergència d’Estats Units com a única potència mundial, ha entrat en una decadència clara i, possiblement, irremeiable. ( Extracte de l’editorial de la revista)
Cliqueu aquí per accedir a l’editorial completa de la revista.
|
|
|
|
| 04/03/2009 |
Jeremy Rifkin: "Vivim tres crisis simultànies: financera, energètica i mediambiental"
|
|
|
En el número d’hivern de la nostra frc Revista de Debat Polític destaca l’entrevista a Jeremy Rifkin, un dels “gurus” més influents a nivell global, divulgador de la tercera revolució industrial. Contundent i polèmic, Rifkin veu en les energies renovables i les tecnologies de la informació i la comunicació els fonaments d’un nou ordre econòmic, que ha de portar a un noi ordre social, polític i mundial. En la seva agenda figuren els contactres de bona part dels líders mundials. Nascut a Denver (Colorado) l’any 1943, Jeremy Rifkin, economista i divulgador, és president de la Foundation on Economic Trends, un “think tank” que agrupa líders d’arreu del món interessats en les tendències de futur en el terreny econòmic i social. Aquesta fundació analitza l’impacte econòmic, mediambiental, social i cultural de les noves tecnologies en l’economia global.
[+]
|
|
|
| 02/03/2009 |
Sindicats i comunicació en temps de crisi
|
|
En aquest article, l’assessor de comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí opina que, tot i que és urgent “reinventar el capitalisme” (o les seves regles), portarà un cert temps. En canvi, “reinventar el sindicalisme” (atrapat per la lógica post-industrial) o, com a mínim, els seus models organitzatius i comunicatius per adaptar-los als nous escenaris, resulta inajornable. Segons Gutiérrez-Rubí, els sindicats s’enfronten a una profunda revisió de la seva missió, de la seva visió i de la seva percepció pública i social, i considera que l’enfortiment del nexe sindicat-servei i la dinàmica acció-comunicació són la clau del futur. [+]
|
|
|
|
| 07/02/2009 |
Jordi Hereu: "La fórmula del model de ciutat de Barcelona és lideratge municipal, implicació de la societat civil i participació ciutadana”
|
|
La Fundació Rafael Campalans, juntament amb el Centre Cañada Blanch de la London School of Economics (LSE) va organitzar el passat 5 de febrer una conferència amb Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. L’acte, que duia per títol “Barcelona, a model for social and urban cohesion”, va ser presidit pel professor d’Història, Paul Preston, i introduït per qui va ser alcalde de Barcelona i vice-president del govern espanyol, Narcís Serra, que va remarcar que “ser alcalde de Barcelona no és una tasca fàcil: cal molta salut, energia i il·lusió”.[+]
|
|
|
|
|
|
| 30/01/2009 |
Isidre Molas: "Campalans va ser un patriota de veritat, perquè pensava en la societat tota sencera"
|
|
La Fundació Rafael Campalans i el Club de Conferències del PSC van presentar el passat 29 de gener l’obra política de Rafael Campalans, editada per la Fundació. L’acte, que va ser presentat pel director de la Fundació, Albert Aixalà, va comptar amb la intervencions de Josep Maria Muñoz, director de “l’Avenç”; Joan Tàpia, periodista, i Isidre Molas, president del PSC i de la Fundació, i vice-president del Senat.
[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 24/11/2008 |
Barcelona, capital euromediterrània
|
|
La Fundació Rafael Campalans i la Fundació Friedich Ebert van organitzar dijous, 20 de novembre, la conferència ’Barcelona, capital euromediterrània’, per fer balanç de la política euromediterrània durant l’any 2008 i en motiu de la designació de Barcelona com a seu del secretariat de la Unió pel Mediterrani.
A la conferència van intervenir
Maria Badia, diputada al Parlament Europeu i secretària de política europea i internacional del PSC; Aicha Belarbi, ex ambaixadora del Marroc a la UE i membre de la Unió Socialista de Forces Populars del Marroc;
Rolf Mutzenich, diputat de l’SPD i membre de la Comissió d’Exteriors del Bundestag alemany; Senén Florensa, director de l’IEMed, i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.
[+]
|
|
|
| 03/11/2008 |
Lliçons de la campanya d’Obama
|
Esperant que arribi el dia 5 per conèixer els resultats de les eleccions nord-americanes, resulta interessant analitzar els punts forts de la campanya de Barack Obama. Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació, en fa una exhaustiva anàlisi, destacant que la campanya del candidat demòcrata ja no és només del seu equip i dels seus estrategues, sinó que els ciutadans se l’han feta seva, i no esperen consignes per demanar el vot, organitzar trobades o aconseguir finançament. Per a Gutiérrez-Rubí, en aquesta campanya a la presidència de la Casa Blanca, calia combatre les mentides (’les veritats no són suficient’), sumar líders de la modernitat, fer política en xarxa i a les xarxes, feminitzar els valors de la política, pensar en imatges i emocionar en idees.[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 23/10/2008 |
Com afrontar el pessimisme social des de l’esquerra europea
|
|
Seguint amb l’elaboració dels butlletins sobre la socialdemocràcia presentem una nova publicació sobre l’estat de les formacions progressistes europees. Aquesta vegada es pretén fer una aproximació a la situació actual dels partits socialistes als Països Baixos, Suècia i França. També es dedica una secció a parlar sobre el nou centre de pensament del PSOE, la Fundación Ideas.
Tal i com Roger Liddle exposa en l’article publicat a Policy Network, ’Social pessimism. The new social reality of Europe’, temes com les noves causes de la polarització dels mercats de treball, els canvis demogràfics i familiars, juntament amb el creixement de la diversitat cultural i ètnica, provoquen la prevalença de sentiments pessimistes en els ciutadans europeus sobre el seu futur més proper.
Tot i així, també destaca que en algunes societats, com les dels països nòrdics i l’holandesa, hi romanen una majoria de ciutadans que veuen amb optimisme les seves perspectives de futur més immediates. Segons Liddle, el tret comú d’aquestes societats és el de comptar amb Estats del Benestar sòlids que redueixen les desigualtats socials existents en les societats actuals. A tall de conclusió, Liddle remarca que el major repte d’aquests temps és el de gestionar la realitat de la globalització de manera socialment justa.
[+]
|
|
|
|
| 23/10/2008 |
El paper del laborisme als Països Baixos
|
|
El sistema de partits polítics dels Països Baixos compta amb un gran nombre de formacions polítiques, atès el baix llindar electoral del sistema de representació proporcional. En les darreres eleccions generals (22 de novembre del 2006), 10 partits polítics varen obtenir representació a la Cambra baixa. Des dels comicis passats, els quatre grans partits del sistema polític holandès són: el Partit Demòcrata - Cristià (CDA), el Partit Laborista (PvdA), el Partit Socialista (SP) i el Partit Liberal (VVD), tot i que el PvdA va perdre 10 escons, quedant-se en 32, i, per contra, va créixer a la seva esquerra el Partit Socialista, que en va obtenir 26.[+]
|
|
|
|
|
|
| 22/10/2008 |
L’oportunitat de la socialdemocràcia sueca
|
|
Segons l’enquesta realitzada pel diari suec Göteborgs-Posten, que també recull el diari suec The Local, l’actual coalició de partits en el govern, formada pel Partit Moderat, el Partit Liberal del Poble, el Partit del Centre i els Democristians, perdria les pròximes eleccions generals del 2010. No obstant, les mateixes dades apunten que el líder de l’aliança, Fredrik Reinfeldt, actual primer ministre i líder del Partit Moderat, és el candidat més ben valorat.[+]
|
|
|
|
|
|
|
| 15/10/2008 |
Presentació de "Ciudadanas y políticas", de Ma Dolors Renau
|
|
La Fundació Rafael Campalans ha La Fundació Rafael Campalans ha presentat el cinquè número de la col·lecció frc Llibres, Ciudadanas y políticas, de Ma Dolors Renau. L’acte de presentació, que es va fer al Palau de la Virreina, i que va ser introduït per el director de la nostra Fundació, Albert Aixalà, va comptar amb les intervencions de Joan Manuel Del Pozo, exconseller d’Educació i membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i Imma Moraleda, regidora del Districte de Sants-Montjuïc i Secretària de Polítiques de les Dones del PSC.
(Imatge: Jordi Play)[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
| 18/09/2008 |
Joaquim Nadal: “La pluralitat del PSC és la seva gran riquesa”
|
|
El Partit dels Socialistes de Catalunya a les comarques gironines i la Fundació Rafael Campalans van presentar el llibre PSC, 30 anys de socialisme català a Girona amb Gabriel Colomé, director del Centre d’Estudis d’Opinió, i Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, tots dos coautors del llibre.
Albert Aixalà, encarregat d’introduir l’acte, va explicar que “des de la Fundació volíem que aquest fos un llibre on s’expressés la pluralitat del PSC”, amb les aportacions d’alguns dels principals protagonistes d’aquests 30 anys d’història del partit. Algunes de les aportacions, com la de Joaquim Nadal, “han estat escrites amb total precisió, com una peça d’orfebreria fina”. El resultat, aquest llibre, fruit d’un “bon exercici de memòria col·lectiva”.[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 14/07/2008 |
Els 30 anys del PSC
|
|
El PSC va celebrar dissabte, 12 de juliol, els seus 30 anys d’història amb un acte commemoratiu a l’Auditori de Barcelona. La festa va servir per homenatjar els homes i dones que han construït el partit en aquestes 3 dècades d’història. Així, a l’acte van participar, amb les seves intervencions, Josep Maria Triginer, Josep Verde i Aldea, Salvador Clotas, Marina Bru, Joan Comas, Jordi Font, Lluís Armet, Josep Maria Sala, Isidre Molas, Josep Maria Àlvarez, Manuela de Madre, Antoni Siurana, Joaquim Nadal, Raimon Obiols, Joan Clos, Celestino Corbacho, Jordi Hereu i Pasqual Maragall.[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 19/04/2008 |
Eduardo Madina, Premi Convivència
|
|
|
El premi especial a la Convivència ’Xavier Soto’ s’atorga a Eduardo Madina.
Nascut a Bilbao l’any 1976, Eduardo Madina prové d’una família d’històrics militants socialistes al País Basc. Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Deusto, Màster en Integració Europea per la Universitat del País Basc i especialitzat en Relacions Internacionals, Eduardo Madina ha treballat com a tècnic al Parlament Europeu i ha fet classes a diferents universitats sobre Relacions Internacionals i Construcció Europea.
Va ser regidor de Sestao durant dos anys, i del 2002 al 2005 va ser secretari general de les Joventuts Socialistes d’Euskadi. L’any 2002, precisament, va ser víctima d’un atemptat d’ETA.
Actualment, Madina és, per segona vegada, diputat al Congrés dels Diputats per Biscaia. Durant l’anterior legislatura, va ser portaveu de la comissió de cooperació internacional per al desenvolupament i membre de la comissió d’afers exteriors. També és membre de l’executiva i secretari d’Estudis Polítics del PSE-EE (PSOE) i membre del Comitè Federal del PSOE.
(Fotografia: El País)
[+]
|
|
|
|
|
|
|
| 10/04/2008 |
Cimera de la Governança Progressista a Londres
|
|
Els dies 4 i 5 d’abril, el primer ministre britànic Gordon Brown va ser l’amfitrió de la conferència organitzada pel think tank Policy Network als afores de Londres, i que va reunir una dotzena de presidents i primers ministres, dirigents d’organitzacions internacionals i experts de l’esquerra socialdemòcrata de tot el món. Sota el lema Per una globalització inclusiva: promoure la prosperitat per a tothom els més de 200 convidats van tractar temes, tots ells directament vinculats als decisius reptes contemporanis lligats a la globalització, com el canvi climàtic, pobresa i desenvolupament i la reforma de les institucions internacionals.
Amb aquest butlletí monogràfic us volem apropar les visions i propostes d’altres líders socialdemòcrates que van estar presents a la conferència, més enllà dels quatre grans partits europeus, com és el cas d’Austràlia, els Països Baixos, Xile i el Canadà.
Albert Aixalà, director de la nostra fundació, hi va assistir i n’ha escrit aquest article.
[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 01/04/2008 |
9 M. Consolidació del projecte socialista a Espanya, canvi de model a Catalunya
|
|
Les eleccions del 9 de març han suposat la consolidació del projecte socialista espanyol liderat per José Luis Rodríguez Zapatero. Un projecte que es va iniciar al XXXVè congrés del PSOE de juliol de l´any 2000 i que va aconseguir guanyar les eleccions, de forma sorprenent, la primera vegada que es va sotmetre al veredicte de les urnes, el 14 de març de 2004.
Aquestes han sigut, doncs, unes eleccions de consolidació del projecte: ´Zapatero repite victoria´ deia el titular de El País l´endemà de les eleccions. Però una consolidació que, tal i com es preveia, no ha vingut acompanyada d´una majoria absoluta. De fet, podríem dir que el president Zapatero no l´ha buscat en tota la legislatura. Ans al contrari, hi ha renunciat conscientment amb l´objectiu de poder aplicar la seva pròpia política, el seu programa de govern, clarament d´esquerres i autonomista. És el primer president que ho fa des de Suárez i ha obtingut, com ell, dues victòries suficients però no absolutes.
[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 22/11/2007 |
’Cultura, religió i laïcitat’
|
La Convenció pel Futur organitza el debat “Cultura, religió i laïcitat” el proper dijous, 29 de novembre, a les 19h, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya, 10 de Barcelona).
A l’acte, presentat i moderat per Josep M. Balcells, hi intervindran: Ricard Aymerich, Alain Blomart, Jaume Botey, Enric Canet, Mohammed Chaib, Teresa Guardans, Jordi López Camps, Jordi Moreras, Milagros Pérez Oliva i Jordi Serrano.
Es prega confirmeu l’assistència, amb prou temps, a info@convenciopelfutur.org.[+]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
petit.jpg)
