|| Fundació Rafael Campalans ||

L’èxit o el fracàs de la cimera de Copenhaguen dependrà de les negociacions i els acords finals als que s’arribi, o dit d’una altra manera, de la capacitat dels líders mundials per acostar postures durant la COP15. Públicament, tots els líders mundials semblen disposats a lluitar contra el canvi climàtic i fer esforços comuns per mitigar el problema i evitar l’escalfament del planeta, però tot i aquesta declaració d’intencions, la realitat és que les postures dels principals països encara són força divergents i planegen molts dubtes sobre un acord efectiu el proper mes de desembre a Copenhaguen.

De moment la Unió Europea ha fet un gran pas en arribar a un acord comú divendres passat, dia 30 d’octubre, quan es va reunir per signar una postura comuna davant la conferència sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides. Aquest acord, tot i estar ratificat per tots els Estats membres, no ha especificat quina és la quantitat exacta que està disposada a destinar la Unió Europea per a les ajudes als països menys desenvolupats per fer front al canvi climàtic, i és que els països de l’Est es mostren reticents a pagar la quantitat que els pertocaria en relació a les quantitas d’emissions de CO2 produïdes. El que sí ha transcendit és que la Unió Europea quantifica que aquesta ajuda als països menys desenvolupats hauria de ser propera als 100.000 milions d’euros, però no especifica com es repartirà aquesta ajuda.

Les divergències pel que fa l’ajuda als països en vies de desenvolupament en matèria energètica, el que es coneix com a desenvolupament sostenible, no afecten només al sí de la Unió Europea; no hi ha una postura clara davant el conflicte, i tot i que sembla ser que tots els Estats desenvolupats estan disposats a col·laborar, les diferents opcions de finançament que han transcendit a la opinió pública són molt dispars.

L’altre gran problema que es planteja al COP15 és la quantitat d’emissions de CO2 que cal reduir. En aquest punt els Estats Units han mostrat la seva voluntat de controlar les emissions, però el Senat encara es mostra molt reticent a obligar les empreses a reduir-les de forma significativa i continua plantejant-se diferents mesures de pressió o promoció de les energies verdes. Aquest punt ha estat el tema clau en les reunions bilaterals d’aquesta setmana entre Estats Units i la Unió Europea i s’espera que s’anuncií en breu algun acord comú entre ambdues parts més enllà d’un compromís d’intencions. La Unió Europea està disposada a comprometre’s a reduir un 20% de les emissions, i fins i tot un 30, sempre i quan els altres països industrialitzats es comprometin a reduir la mateixa quantitat. Els Estats Units encara no han expressat públicament les seves intencions fins al moment tot i les pressions de Nacions Unides per a que posi les cartes sobre la taula.

Finalment, i no menys important, cal destacar les postures de les noves economies emergents com els països del sud-est asiàtic o la Índia, que han expressat públicament la seva voluntat de reduir emissions i estan realitzant un gran esforç per mitigar l’impacte de l’escalfament global. Tot i així, aquests països reclamen que no se’ls pressioni fins al punt que la lluita contra el canvi climàtic perjudiqui al desenvolupament de la seva economia.

Si voleu aprofundir en el tema de les negociacions us recomanem aquest interessant article del think tank nord-americà, Center for American Progress, on s’intenten explicar alguns dels mites que s’han creat al voltant de les negociacions internacionals de canvi climàtic.

A més, us oferim un recull dels discursos realitzats per alguns dels principals líders mundials on expressen la seva voluntat de lluitar de forma comuna contra el canvi climàtic, així com el document on s’explica l’acord al que van arribar la setmana passada els estats membres de la UE.

Conclusions de l’acord establert per la UE sobre canvi climàtic el 30 d’octubre de 2009

Discurs del President Noruec, Jens Stoltenberg: “Energy for one world”, del 26 d’agost de 2009