 |
 |
|
 |
 |
|
|
Notícies i Novetats
|
29/11/2009
Dos desconeguts, la cara de la nova UE Els Vint-i-set van confirmar el passat 19 de novembre l’elecció del conservador flamenc Herman van Rompuy com a primer president estable de la nova UE, una figura de nova creació. La decisió es va prendre en el sopar que va reunir a Brussel·les els líders comunitaris, abans del qual els socialistes europeus van anunciar un acord perquè la laborista britànica Catherine Ashton fos la nova Alt Representant de Política Exterior. Al final del sopar les futures noves cares de la UE, que exerciran les seves funcions a partir de l’1 de gener del 2010, van agrair els seus nomenaments. També hi va haver paraules d’agraïment per a Javier Solana per la feina feta. El grup socialista havia demanat que un dels dos càrrecs –president de la UE, cap de la diplomàcia i president del Consell– fos ocupat per una dona. També hi havia un pacte no signat pel qual la presidència de la UE seria ocupada per un membre del centre dreta, en aquest cas, Van Rompuy, i que el d’Alt Representant de la Política Exterior fos per a un socialista, que finalment va recaure en la laborista Ashton. El fet, però, que els Vint-i-set hagin optat per un polític de baix perfil com Van Rompuy, poc conegut fora de Bèlgica, deixa entreveure una intenció de descafeïnar la nova figura de president estable. Van Rompuy és un home de consens i símbol polític de la solució a la recent crisi entre valons i flamencs, que va posar en perill la unió del seu país. El fins ara primer ministre belga, de 62 anys, pertany al partit democratacristià flamenc CD&V. Tot i que feia menys d’un any que ocupva el càrrec de primer ministre, al qual va arribar gairebé sense voler després de la dimissió forçada del seu antecessor, Van Rompuy s’ha guanyat el reconeixement a Bèlgica i Europa pel seu caràcter d’hàbil forjador de consensos. La seva elecció com a president estable de la UE deixa Bèlgica en una complicada situació política i la condueix a unes eleccions anticipades gairebé segures. És catòlic practicant, llicenciat en filosofia i màster en economia aplicada. Tot i que s’hagi creat aquesta figura de president, no desapareixerà la figura del president de torn de la Unió Europea. Pel que fa a la nova representant de la diplomàcia europea, Catherine Margaret Ashton, molt pròxima al primer ministre britànic, Gordon Brown, és l’actual comissària europea de Comerç de la Comissió Europea (CE). Baronessa d’Ashton d’Upholland, membre del Partit Laborista i expresidenta de la Cambra dels Lords, ha ocupat diversos càrrecs intermitjos en el govern de Brown en els ministeris d’Educació, Drets Humans, Justícia i Igualtat, però gairebé no té experiència en temes de política internacional. Ashton, de 53 anys, va arribar a Brussel·les abans de l’estiu, després que Brown l’hi hagués enviat per substituir Peter Mandelson, un pes pesat de la política britànica a qui el primer ministre va trucar de tornada a Londres per ser el seu número dos i intentar adreçar les seves perspectives electorals amb vistes a l’any vinent. L’Alta Representant substituirà Javier Solana en el càrrec, però tindrà poders ampliats, ja que serà també vicepresidenta de la Comissió –assistirà, doncs, a les reunions dels comissaris– i presidirà mensualment el Consell de Relacions Exteriors –les reunions dels ministres–. Al seu càrrec tindrà, doncs, la coordinació de tota la política exterior de la UE, el pressupost i el nou servei diplomàtic comú europeu que crea el Tractat de Lisboa. D’altra banda, Europa també ha estat noticia aquests darrers dies pels nomenaments dels nous comissaris. El socialista, Joaquín Almunia, serà un dels comissaris més influents de la nova Comissió Europea, en ser designat vicepresident i responsable de la cartera de Competència, que en plena crisi económica i financera s’ha convertit en la més poderosa de l’Executiu comunitari. Els altres nomenaments claus són el finlandès Olli Rehn (Afers Econòmics i Monetaris), el belga Karel de Gucht (Comerç); el francès Michel Barnier (Mercat Interior i Serveis Financers) i els de les dues vicepresidentes: l’holandesa Neelie Kroes (Agenda Digital) i la britànica Catherine Ashton, nomenada ja pel Consell Europeu alta representant per a la Política Exterior de la UE. Cliqueu aquí per accedir a un recull de les opinions aparegudes en premsa espanyola i estrangera. Destaquem també dos articles d’interès, de dos think tanks europeus. D’una banda, l’article de Jacques Delors, president de Notre Europe, i publicat al Finantial Times, “Modesty would become Europe’s new duo”. D’altra banda, l’article d’Olaf Cramme, del think tank britànic, Policy Network, “High politics, lowest common denominator”. Cliqueu aquí per accedir a l’article de Jacques Delors. Cliqueu aquí per accedir a l’article d’Olaf Cramme. |
||
|
||
|
||
 |
||
|
||