Fa més de 10 anys, la politòloga Chantal Mouffe, va escriure un llibre de referència, “El retorno de lo político”. En aquell llibre reivindicava la política com a contrast entre adversaris, i distingia entre la política –com l’espai de l’acord- i allò polític, “lo político”, com a terreny de necessària batalla política.

Chantal Mouffe ens deia que si els partits de l’establishment es posen d’acord amb massa coses, el terreny de la batalla política es difumina i apareixen partits als extrems. Per tant, la bona salut d’una democràcia requereix que els partits centrals es diferenciïn clarament en els seves opcions polítiques estratègiques perquè només així el ciutadà pot elegir entre alternatives realment diferents. Si no és així, hi ha el risc que una part de la societat rebutgi la política de forma global i obri la porta al populisme.

I precisament sobre populisme ens parla l’article de Chantal Mouffe publicat al CLAVES que aquí presentem. En l’article Mouffe reivindica un cop més el caràcter conflictual de la política. La política és, per a ella, essencialment conflicte i no consens. Els pactes necessaris en situacions de crisi no ens han de fer perdre de vista que cal mantenir la tensió entre visions de l’economia i de la societat diferents. El consens seria, de fet, la fi de la política. La “política sense adversari”, la política centrada en la bona gestió dels afers públics i en fer allò que toca en cada moment, suposa la fi de la política i la democràcia tal i com l’entenem.

Ara bé, en els darrers temps, hem assistit a un cert retorn de la moralitat i del discurs dels valors en el terreny polític, tant des de la dreta com des de l’esquerra. Aquest retorn de la moralitat ha servit per a fixar de nou un terreny de joc de les alternatives polítiques que ha defugit deliberadament el discurs socioeconòmic. De fet, el socialisme espanyol i el president José Luis Rodríguez Zapatero en particular han sigut uns mestres en l’ús del discurs dels valors des de l’esquerra.

Però aquesta moralització del discurs, denuncia Mouffe, ha fet que es perdi la conceptualització de l’altre com “adversari polític” per tal de passar-lo a considerar un “enemic moral”. I en aquest procés també hi acaba perdent la política, perquè el terreny de joc s’acaba convertint en una trinxera. I una trinxera és un terreny abonat per al populisme.

Per tant, es fa necessari articular de nou majories socials en base a projectes compartits que puguin diferenciar-se d’altres projectes, sobretot en el terreny socio-econòmic. Només si l’esquerra és capaç de redefinir el seu rol com una esquerra realista i d’ordre, podrà fer front al populisme de dretes que pot afectar al seu electorat tradicional, i que ja comença a arribar tant a Catalunya com a Espanya.

Cliqueu aquí per accedir a l’article.